Sóc creatiu? SI! Potser no tinc habilitats per a dibuixar bé o fer una escultura, però la creativitat ha d’estar lligada a l’art? La reflexió és una bona arma per afrontar els reptes, i amb la perspectiva d’unes hores les coses deixen de ser blanc o negre. Si pensem més en abstracte que en concret i aconseguim separar la idea de creativitat a les coses establertres per l’art, ens podem adonar que cada dia en alguna mesura hem realitzat alguna cosa creativa.
La creativitat dóna lloc a la imaginació, confeccionar idees (a partir crear coses a partir de la pròpia inspiració o d’altres fonts, relacionar idees, resoldre problemes, etc. Tota persona per naturalesa ha sentit, ha fet alguna d’aquestes coses, entre d’altres; TOTS SOM CREATIUS. Però amb quina mesura ho som? Som capaços de transmetre aquesta creativitat? És cert que l’escola inhibeix aquesta qualitat?
Mentre escric el blog, observo com el meu nen de 4 anys va creant un joc amb 4 peces de fusta que tenim per casa, passa per sobre com si fos un pont, fa figures, salta entre les peces, etc. Desitjo que els ecarregats d’educar al meu fill a l’escola potenciïn aquesta imaginació. A la foto de portada us deixo la seva representació de “La parella d’enamorats, d’en Joan Miró“. Alhora com a estudiant de professor als Instituts, també m’exigiran fer el mateix. Cercar estratègies i usar metodologies per potenciar aquesta creativitat.
Tornant a la nostra aula del Vèrtex, des del nostre grup fent un brainstorm de com enfocar l’activitat sobre la creativitat, vam creure convenient relacionar paraules amb la creativitat, per tal de desenvolupar el seu concepte i afrontar el repte de la classe. El resultat de la sessió d’innovació:
Maten les escoles la creativitat?
Les aules estan regides pel currículum i el que denominen ‘la matèria’, vomitar conceptes i omplir el cap de coses als alumnes per tal d’acabar el llibre a fi de curs. Però, han après alguna cosa per enfronar-se a la vida real?
Iniciatives com el TED ens donen a conèixer casos relacionats amb la docència que aconsegueixen fomentar aquesta qualitat/habilitat. El cas de l’Institut-Escola Les Vinyes:
Es basa en un motor de tres temps: el treball en les assignatures, el treball globalitzat i el treball per projectes. Per poder desenvolupar-ho, hem transformat el currículum, les metodologies i l’avaluació. També hem repensat les funcions i els rols d’alumnat i professorat. I, per si no n’hi hagués prou, hem redefinit l’estructura organitzativa i directiva del centre. Boris Mir, en el TEDxBarcelona a 25 de febrer de 2015.
Documentació de la sessió
Projectes com el que duen a l’aula en aquesta escola s’han de potenciar, fer-ne difusió, copiar, imitar, etc. Integrar els tres vèrtexs de l’ensenyament (docents, alumnes i pares) és possible!
Atenció Instituts!!! aquí teniu un futur docent que vol ser partícip de projectes educatius com els de l’Institut-Escola Les Vinyes de Castellbisbal.
Construïm el nostre futur... 
Interessants reflexions! Fins la tarda creativa 2! 🙂